NARRACIÓ DEL " RITUAL DEL BON DIA" I CREENCES DE LA MESTRA

DESCRIU UNA NARRACIÓ FRUIT D'UNA OBSERVACIÓ D'AULA REAL O PASSADA

A continuació descriuré una narració basada en l’observació de l’aula de l’escoleta on estic fent les pràctiques, “ Els Taperons”. Només fa dues setmanes que hem començat amb les pràctiques però ja he pogut observar diferències entre els infants. M’ha semblat interessant la manera que té la mestra de dur a terme el ritual del bon dia, que després d’observar-lo aquestes dues setmanes, penso que és un moment educatiu per els infants on els també gaudeixen i és senten importants.

Quan tots els infants arriben a l’aula comença el ritual del bon dia, on l’infant protagonista d’aquella setmana el duu a terme durant tota la setmana, malgrat això tots els infants participen en aquesta activitat. La mestra té un plafó plastificat on els infants van aferrant les seves fotografies, les quals duen el seu símbol al darrera,  aquest símbol és un instrument diferent per a cada infant.  A més, a aquest plafó també hi aferren les làmines dels dies de la setmana i la del temps que fa. Les dels dies de la setmana estan fetes amb diferents animals per cada dia, per altra banda les làmines del temps que fa estan fetes amb dibuixos de sols, núvols i pluja.   L’infant protagonista es posa dret devora el plafó i comença a cantar les cançons del bon dia, aquestes van variant però algunes d’elles són la del gall, la dels dies de les setmana i la de les amistats. Quan l’infant canta la cançó dels dies de la setmana  la mestra els hi demana, i quin dia és avui? on els infants van dient el dia que els hi pareix que és i l’infant que diu el dia correcta s’aixeca i aferra la làmina corresponent. Al igual fan amb el temps que fa cada dia, la mestra formula la següent pregunta: quin temps fa avui? els infants miren per la porta que dona al pati, que és una gran finestra tota de vidres i diuen el temps que fa, seguidament aferren la làmina corresponent. Després d’observar aquestes dues setmanes hi ha infants que ja saben el temps que fa quan arriben a l’escola i d’altres ho han de mirar per la finestra quan la mestra formula la pregunta. Al igual passa amb els dies de la setmana, hi ha infants que no les saben del tot i la mestra els hi diu: quin dia era ahir? quan els infants contesten la mestra els hi canta la cançó perquè ells puguin saber el dia que ve després del que era ahir.

Un cop els infants han acabat amb la cançó del bon dia, la dels dies de la setmana i la de les amistats, l’infant protagonista comença a agafar les fotografies de cada infant i les va cridant un per un perquè ells mateixos s’aixequin i aferrin la seva fotografia on volen. A més, hi ha cops que abans de mostrar la fotografia de cada infant primer mostren l’instrument, amb el que ells han de pensar i esbrinar quin company/a és aquell instrument. M’ha semblat interessant perquè molts d’ells saben els instruments que són els companys només veient-lo i sense veure la fotografia, a més de saber el nom de tots els instruments i no són pocs, ja que a la classe dels instruments hi ha 19 infants. Així cada infant va aferrant la seva fotografia al plafó lliurement on ells volen.

Penso que d’aquesta manera  la mestra està donant autonomia i llibertat als infants d’aferrar la seva fotografia on ells volen i no que sigui ella la que la posi sempre a un lloc fixo. A més, per els infants és un moment on gaudeixen perquè canten cançons i són participants actius en l’activitat, per altra banda per la mestra és un moment educatiu on els infants aprenen el temps que fa, els dies de la setmana i els diferents instruments. Per altra banda penso que també estan treballant les normes de respecte i atenció per la resta d’infants, ja que han d’estar atents i escoltar per saber quan l’infant protagonista les crida a ells. Es tracta d’un ritual del bon dia que cada dia duen a terme de la mateixa manera, únicament canviant cada setmana l’infant protagonista amb el que és converteix en una rutina que dona seguretat als infants i els ajuda a adquirir la seva pròpia autonomia. El fet que la mestra tingui un infant protagonista cada setmana fa que els infants es sentin importants i que gaudeixin d’aquest moment, a més de sentir-se molt implicats en l’activitat, per altra banda la resta també han d’estar atents perquè la mestra formula preguntes i ells han d’anar contestant, a més l’infant protagonista les ha d’anar cridant perquè aferrin la seva fotografia. Hem sembla una manera molt adequada de dur a terme aquest ritual, i després d’observar aquestes dues setmanes puc dir que els infants gaudeixen amb aquesta manera de fer-ho.

Un cop he fet aquesta narració penso que he treballat la competència:

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Penso que és aquesta perquè he argumentat una situació observada contant el que s'ha fet i per què s'ha fet, ja que la mestra ho realitza d'aquesta manera perquè es tracta d'una rutina del dia a dia. Es tracta de explicar el que s'ha observat amb els màxims detalls.

LES CREENCES DE LA MESTRA

En aquesta entrada explicaré les creences que pensó que té la meva tutora a l’hora de dur a terme el ritual del bon dia, el qual ja vaig exposar a una entrada anterior.

Les creences que penso que té són: 

• Importància de cada infant, donant-los responsabilitats i fent-los sentir importants, ja que cada infant fa el ritual del bon dia quan és el protagonista
• Importància de les cançons per aconseguir l’aprenentatge.
• La rellevància de totes les rutines, ja que en aquesta etapa són imprescindibles.
•  Identitat als infants, ja que al mural del bon dia s’hi aferren les fotografies dels infants amb el seu instrument a la part de darrera.

Les competències que penso que he treballat són:

2.2 Parlo de les creences de la mestra

3.1 Justifico perquè es duu a terme cada actuació