lunes, 15 de abril de 2013

BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES 0-3

Pràctiques educatives 0-3

Un cop haver visitat  el llistat de les bones pràctiques educatives de 0-3 anys volia destacar les 3 que m’han semblat més interessants per a dur a terme l’aprenentatge educatiu dels infants.
En primer lloc m’agradaria parlar de “ El Safareix”, de la Xarxa territorial d’Educació Infantil de 0-6 anys on es fomenta el treball en equip entre els infants.  Es tracta d’una sèrie de pràctiques on els infants treballant cooperant i conjuntament per aconseguir el treball en equip, les imatges dels paraigües per a dos infants i  les bicicletes de dos són activitats que ensenyen als infants a compartir amb les resta d’infants i els ajuda a aconseguir un aprenentatge cooperatiu, on tots treballen junts, aprenen a acceptar-se uns als altres i en definitiva, a treballar en equip. M’ha semblat un bon exemple de bona pràctica educativa perquè en la vida quotidiana hi ha moltes situacions on han de respectar als altres, compartir amb ells i treballar conjuntament sense rebutjar a cap company per cap tipus de discriminació.

La segona bona pràctica educativa que m’ha semblat interessant també és de “ El Safareix” i ens parla sobre mòbils i murals amb materials a l’abast. M’han cridat l’atenció  les fotografies dels mòbils que surten fets amb pedres, diferents branques del carrer i els murals amb varis materials a l’abast de les famílies, infants i educadores, fet que podem observar amb la branca d’arbre que va agafar una nena i la tenen penjada a la classe. Penso que  actualment estem en una societat totalment consumista, on hem acostumat als infants a jugar amb les noves tecnologies enlloc de aprofitar els recursos que ens proporciona la natura i que tenim al nostre abast, gaudint de l’espai exterior que ofereix una gran varietat de jocs. M’ha semblat molt interessant perquè  hi ha moments en que podem trobar una classe sense decoració i l’excusa potser que no hi ha recursos econòmics, doncs bé, aquestes bones pràctiques demostren que amb material quotidià com poden ser retalls que ens sobren,  amb un simple dibuix o una branca podem aconseguir una classe decorada donant-li vida, a més de deixant constància del que hem fet penjant els murals. Per altra banda els mòbils es poden fer amb pedres com surt a la pàgina web o també penso que quedarien bé amb retalls de botelles de plàstic en forma de rotllo pintats de color, fent un forat al centre i passant un fil per penjar-ho.

La darrera pràctica que m’agradaria comentar, ja que totes m’han semblat molt interessants, és “ els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies ( el jardí de l’escola). Un cop haver vist les diferents fotografies que hi surten com apilen rodes, recol·lecten flors quan va per el camp, s’enfilen i cerquen llocs tranquils per observar. Hem semblen interessants perquè són jocs on els infants poden ser creatius, manipular els objectes i transformant-los, com per exemple apilar rodes simulant una caseta. Per altra banda hem sembla molt interessant el poder gaudir de la natura, de les seves oportunitats i dels diferents canvis que es produeixen en ella, com poden ser les diferents estacions. A més, relacionat amb la primer pràctica que he comentat penso que amb aquesta estem donant alternatives de jocs als infants que avui en dia només volen les noves tecnologies, els hi estem demostrant que poden jugar al parc amb unes simple rodes, o anar a passejar a recollir flors i demés aspectes que ens proporciona la natura.

Les competències que he treballat són les següents:
1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Reflexionant sobre el perquè de les diferents pràctiques i quines hem m’han semblat més interessants.
1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació, consultant les diferents pràctiques que ens van proporcionar les tutores.
4.2   Identifica bones pràctiques, les compara. Un cop haver comparat les bones pràctiques educatives del llistat, he intentat seleccionar les que m’han semblat millor i el perquè.

5.1 Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

miércoles, 10 de abril de 2013

COMPARACIÓ DIVERSOS TIPUS DE JORNADA


Comparant jornades escolars

La jornada escolar a l’escola “ Els Taperons” comença a les 09:15 del matí fins les 13:00 hores, malgrat això l’escola també ofereix escola matinera a partir de les 07:30 i serveis de menjador, descans i capvespre fins les 17:00 hores. La tutora va a cercar als infants a l’aula de l’escola matinera a les 09:00 i van cap a la seva classe a esperar la resta d’infants. Quan han arribat tots, damunt les 09:15  comencen amb el ritual del bon dia, que el realitza l’infant protagonista amb la titella. Un cop han acabat amb aquest ritual es dirigeixen cap al menjador a berenar, ja que fora de l’aula no hi ha moltes taules i la nostra classe berena al menjador. Un cop arribem al menjador els infants s’asseuen mentre la tutora i jo els hi anem posant els berenars perquè puguin començar a berenar, per seguidament aixecar-se a beure una mica d’aigua, la qual es posen ells mateixos amb un gerra petita. Quan tots els infants han acabat de berenar tornem a la classe i els infants van al bany, seguidament fem l’activitat que toca aquell dia ( volta per fora de l’escola, psicomotricitat, manualitat, hortet....), quan hem acabat amb l’activitat els infants surten al pati. Un cop s’acaba el temps del pati els infants entren dins la classe i duem a terme el ritual de relaxació amb la mateixa música cada dia, on tots els infants s’estiren al terra amb el seu coixí, finalment comencem amb els hàbits d’higiene els quals anem alternant entre la tutora i jo. Aquests hàbits d’higiene consisteixen en fer un pipi, rentar-se les mans i rentar-se la cara ells mateixos mirant-se al mirall. Finalment ens ajuntem amb la classe del costat i una mestra se’n duu els que queden al menjador i l’altre queda amb la resta d’infants que no van al menjador.
Un cop haver comparat  diferents jornades escolars amb les meves companyes que estan fent les pràctiques amb infants 2-3 com jo, puc afirmar que en el primer cicle d’educació infantil són importantíssimes les rutines, tants les d’alimentació, higiene i les de descans, fet amb el qual aconsegueixen que els infants es sentin cada cop més segurs perquè saben el que ve en cada moment i els ajuden a aconseguir la seva pròpia autonomia. La distribució de la jornada de l’escola penso que és bastant bona, malgrat això hi ha moments  en què penso que es podrien aprofitar més, malgrat després hi ha dies en els que anem de bòlid. El tema de com duen les rutines i del temps que dona la meva tutora als infants a l’hora de fer els coses penso que és molt bo i que respecte en tot moment el temps dels infants i té en compte els seus interessos.
M’agradaria remarcar la diferència que he trobat que hi ha amb algunes escoles amb el lloc del berenar i dins la nostra mateixa escola, ja que només alguns grups berenen al menjador i per falta de lloc a les taules de fora de les aules. Personalment penso que és més correcte berenar al menjador que no pas fora de les aules a una taula, malgrat sigui pràcticament impossible perquè les dimensions del menjador no ho permeten en el nostre cas. Penso que seria millor al menjador perquè els infants s’han d’acostumar que han de menjar vora la cuina, en aquest cas al menjador i a les seves cases dins la cuina, però com he comentat degut a les dimensions no és possible.
Un altre aspecte que penso es podria millorar seria els hàbits d’higiene abans d’anar a berenar al menjador ja que els infants van al bany però no es renten les mans, penso que seria molt bo que ho fessin ja que és importantíssim que tinguin les mans netes abans de totes les menjades, aspecte que parlant amb les companyes d’altres escoles he pogut comprovar que ho fan, per tant seria uns dels aspectes a canviar a la nostra escola.
Un altre aspecte a destacar és el temps del berenar el qual a la nostra escola és de 30 minuts i mitjançant els blogs he vist que algunes escoles tenen 1 hora per dinar. Personalment penso que és millor 1 hora que mitja ja que cada infant necessita el seu propi temps i ha de ser un moment sense presses, el qual és necessari perquè hi ha infants que amb mitja hora han de dinar amb presses. Malgrat això sempre s’ha de mirar si és perquè necessiten temps o perquè no els hi agrada el dinar i perden temps per no dinar, ja que ens podem trobar amb diferents situacions, per tant aquest seria un aspecte que canviaria a la nostra escola.

Les competències que he treballat són les següents:
1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.
3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.
3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre.

martes, 12 de marzo de 2013

LES MEVES COMPETÈNCIES A PARTIR DEL DAFO

COM TREBALLAR LES MEVES COMPETENCIES A PARTIR DEL DAFO
Un cop haver reflexionat sobre les diferents competències que no tinc i que no tinc, a continuació exposaré les que hem sembla que podré assolir i les que no durant les meves pràctiques a l'escoleta 0-3 i més concretament amb el grup d'infants 2-3.
Per el que fa a la competència “2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge”, penso que és una competència que no tinc assolida però tampoc estic del tot segura que la pugui assolir al centre de pràctiques, ja que de moment no he vist que la tutora es faci preguntes sobre el seu propi procés. Malgrat això penso que li puc demanar si ella es va plantejant el dia  a dia dins l’aula i, en el cas que ho faci, aprendre d’ella.
Una altra competència que no tinc assolida és la 3 anàlisi i reflexió dels centres d’infantil, ja que com vaig comentar no he treballat a cap centre. Penso que la competència “ 3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen” la podré assolir comprovant si allò que duu la mestra dins l’aula es coherent amb el que posa als documents. Com varem comentar l’altre dia a classe algunes de les fortaleses són les rutines, ja que les duen a terme de manera molt correcte. Per altra banda com varem comentar una de les debilitats es la manca de planificació del temps, que malgrat la tenen feta ho podrien fer millor, és per això que penso que degut a aquesta debilitat no potser no acabi d’assolir la competència “3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i l’espai”. Penso que la de l’espai l’assoliré més però així i tot es podrien millorar alguns dels racons de l’aula.

La competència 4, anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament aprenentatge com vaig comentar no la tinc assolida. Més concretament penso que la competència “ 4.3 Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació” la podré assolir amb una fortalesa del centre i més concretament de la meva tutora, ja que aquesta mateixa setmana està elaborant hipòtesis del perquè hi ha un infant que plora quan el renyen i no ho havia fet quasi mai, amb el que està intentant recollir informació durant aquesta setmana per després contrastar amb la família.

Referent a la competència 5. Reflexió sobre el procés de millora, com vaig comentar no la tinc assolida perquè no he tingut l’oportunitat de fer cap procés de millora fins ara al practicum que ens han plantejat realitzar un procés de millora per el centre, en el nostre cas es sobre els espais exteriors. Per això penso que podrem treballar-la ja que una debilitat del centre són els espais exteriors i intentarem realitzar el procés de millora el millor possible gràcies a les oportunitats que ens ofereix l’espai que són moltes. Més concretament penso que podré treballar les competències “5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema. 5.3 Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques 5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora”.

En aquesta activitat penso que he treballat la següent competència:

1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Ja que he arribat a aquestes conclusions a partir de recollir informació d’aquestes tres setmanes i valorar-la.
2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional. Penso que he reflexionat sobre el que podré assolir i el que no a partir de les pràctiques i l’ajuda de la meva tutora.

martes, 5 de marzo de 2013

NARRACIÓ DEL " RITUAL DEL BON DIA" I CREENCES DE LA MESTRA

DESCRIU UNA NARRACIÓ FRUIT D'UNA OBSERVACIÓ D'AULA REAL O PASSADA

A continuació descriuré una narració basada en l’observació de l’aula de l’escoleta on estic fent les pràctiques, “ Els Taperons”. Només fa dues setmanes que hem començat amb les pràctiques però ja he pogut observar diferències entre els infants. M’ha semblat interessant la manera que té la mestra de dur a terme el ritual del bon dia, que després d’observar-lo aquestes dues setmanes, penso que és un moment educatiu per els infants on els també gaudeixen i és senten importants.


Quan tots els infants arriben a l’aula comença el ritual del bon dia, on l’infant protagonista d’aquella setmana el duu a terme durant tota la setmana, malgrat això tots els infants participen en aquesta activitat. La mestra té un plafó plastificat on els infants van aferrant les seves fotografies, les quals duen el seu símbol al darrera,  aquest símbol és un instrument diferent per a cada infant.  A més, a aquest plafó també hi aferren les làmines dels dies de la setmana i la del temps que fa. Les dels dies de la setmana estan fetes amb diferents animals per cada dia, per altra banda les làmines del temps que fa estan fetes amb dibuixos de sols, núvols i pluja.   L’infant protagonista es posa dret devora el plafó i comença a cantar les cançons del bon dia, aquestes van variant però algunes d’elles són la del gall, la dels dies de les setmana i la de les amistats. Quan l’infant canta la cançó dels dies de la setmana  la mestra els hi demana, i quin dia és avui? on els infants van dient el dia que els hi pareix que és i l’infant que diu el dia correcta s’aixeca i aferra la làmina corresponent. Al igual fan amb el temps que fa cada dia, la mestra formula la següent pregunta: quin temps fa avui? els infants miren per la porta que dona al pati, que és una gran finestra tota de vidres i diuen el temps que fa, seguidament aferren la làmina corresponent. Després d’observar aquestes dues setmanes hi ha infants que ja saben el temps que fa quan arriben a l’escola i d’altres ho han de mirar per la finestra quan la mestra formula la pregunta. Al igual passa amb els dies de la setmana, hi ha infants que no les saben del tot i la mestra els hi diu: quin dia era ahir? quan els infants contesten la mestra els hi canta la cançó perquè ells puguin saber el dia que ve després del que era ahir.


Un cop els infants han acabat amb la cançó del bon dia, la dels dies de la setmana i la de les amistats, l’infant protagonista comença a agafar les fotografies de cada infant i les va cridant un per un perquè ells mateixos s’aixequin i aferrin la seva fotografia on volen. A més, hi ha cops que abans de mostrar la fotografia de cada infant primer mostren l’instrument, amb el que ells han de pensar i esbrinar quin company/a és aquell instrument. M’ha semblat interessant perquè molts d’ells saben els instruments que són els companys només veient-lo i sense veure la fotografia, a més de saber el nom de tots els instruments i no són pocs, ja que a la classe dels instruments hi ha 19 infants. Així cada infant va aferrant la seva fotografia al plafó lliurement on ells volen.


Penso que d’aquesta manera  la mestra està donant autonomia i llibertat als infants d’aferrar la seva fotografia on ells volen i no que sigui ella la que la posi sempre a un lloc fixo. A més, per els infants és un moment on gaudeixen perquè canten cançons i són participants actius en l’activitat, per altra banda per la mestra és un moment educatiu on els infants aprenen el temps que fa, els dies de la setmana i els diferents instruments. Per altra banda penso que també estan treballant les normes de respecte i atenció per la resta d’infants, ja que han d’estar atents i escoltar per saber quan l’infant protagonista les crida a ells. Es tracta d’un ritual del bon dia que cada dia duen a terme de la mateixa manera, únicament canviant cada setmana l’infant protagonista amb el que és converteix en una rutina que dona seguretat als infants i els ajuda a adquirir la seva pròpia autonomia. El fet que la mestra tingui un infant protagonista cada setmana fa que els infants es sentin importants i que gaudeixin d’aquest moment, a més de sentir-se molt implicats en l’activitat, per altra banda la resta també han d’estar atents perquè la mestra formula preguntes i ells han d’anar contestant, a més l’infant protagonista les ha d’anar cridant perquè aferrin la seva fotografia. Hem sembla una manera molt adequada de dur a terme aquest ritual, i després d’observar aquestes dues setmanes puc dir que els infants gaudeixen amb aquesta manera de fer-ho.

Un cop he fet aquesta narració penso que he treballat la competència:

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Penso que és aquesta perquè he argumentat una situació observada contant el que s'ha fet i per què s'ha fet, ja que la mestra ho realitza d'aquesta manera perquè es tracta d'una rutina del dia a dia. Es tracta de explicar el que s'ha observat amb els màxims detalls.


LES CREENCES DE LA MESTRA

En aquesta entrada explicaré les creences que pensó que té la meva tutora a l’hora de dur a terme el ritual del bon dia, el qual ja vaig exposar a una entrada anterior.
Les creences que penso que té són: 


  • Importància de cada infant, donant-los responsabilitats i fent-los sentir importants, ja que cada infant fa el ritual del bon dia quan és el protagonista
  • Importància de les cançons per aconseguir l’aprenentatge.
  • La rellevància de totes les rutines, ja que en aquesta etapa són imprescindibles.
  •  Identitat als infants, ja que al mural del bon dia s’hi aferren les fotografies dels infants amb el seu instrument a la part de darrera.

Les competències que penso que he treballat són:

2.2 Parlo de les creences de la mestra
3.1 Justifico perquè es duu a terme cada actuació






jueves, 28 de febrero de 2013

PUNT DE PARTIDA

Punt de partida envers les competències professionals


Com he comentat a la presentació la meva experiència amb infants només ve de l’any passat treballant en escoletes d’estiu i treballant en algunes extraescolars. Per tot això penso que referent a les competències encara hem manca una mica de pràctica que segurament l’aniré adquirint amb l’experiència del pràcticum que farem aquest any  i l’any que ve.
Algunes de les característiques que hem definirien serien que sóc una persona oberta, tinc facilitat per realitzar treballs en grup cosa indispensable a l’hora de treballar com a docents ja que l’escola és un conjunt de professionals que han de treballar conjuntament per aconseguir un mateix objectiu, el desenvolupament dels infants. Per altra banda, penso que sóc flexible i que accepto les opinions dels altres sense vorar-les com un atac personal, això sí, tot això gràcies a la quantitat de treballs en grup de la universitat que ens han fet reflexionar i treballar aquesta competència. A més, penso que sóc una persona responsable amb les meves tasques i en les tasques dels treballs en grup, ja que m’implico per igual en les dues coses. Per altra banda puc dir que estic bastant motivada i implicada actualment en les pràctiques ja que es tracta d’una tasca amb la que gaudeixo i això des de el meu punt de vista és imprescindible per aconseguir estar motivat i tenir ganes de treballar. A més,  també sóc una persona bastant ordenada.
A continuació parlaré de les competències de l’assignatura i més avall de les de l’autor Perrenoud, comentant les que penso que tinc i les que he d’anar millorant.
1.       Autonomia en l’aprenentatge
Penso que sóc autònoma a l’hora de realitzar els treballs, això sí, han de ser tasques que conegui perquè hi ha d’altres en les que necessito ajuda per treballar-les. No tinc problemes a l’hora de cercar informació, ja que amb les noves tecnologies podem trobar-ne fàcilment. Dins una aula segurament no puc ser totalment autònoma perquè ser tutora és una tasca nova, per això amb l’ajuda de la nostra tutora del pràcticum anirem adquirint aquesta competència.
2.       Reflexió sobre el procés d’aprenentatge
Per el que fa a la reflexió del meu propi procés d’aprenentatge penso que ens ajuden molt els professors que ens proporcionen un feedback de les pràctiques, amb les que poden saber si ho hem fet bé o malament i reflexionar el perquè de les coses. Potser hauria de millorar una mica l’argumentació del que vull fer, hi ha ocasions en que sé que ho vull fer i ho faig sense pensar-hi gaire, amb el que llavors hi ha cops on les conseqüències no són bones del tot.
3.       Anàlisi i reflexió dels centres d’infantil
L’anàlisi i la reflexió dels centres d’infantil és una competència que he de treballar perquè no he fet feina a cap centre d’infantil i per tant, no l’he treballada. Un dels punts del pràcticum és analitzar el centre i reflexió, així que amb això podrem adquirir més aquesta competència.
4.       Anàlisi i reflexió sobre el procés d’ensenyament-aprenentatgeç
Aquesta competència no la tinc molt treballada, ja que no he treballat mai dins una aula. Al igual que les altres penso que amb el pràcticum la podré treballar. Només l’he treballada a les extraescolars quan he reflexionat sobre els resultats dels infants, on he pogut comprovar si han assolit els coneixements tal i com m’havia plantejat, i de moment, ha estat així.
5.       Reflexió sobre el procés de millora
Referent a la reflexió dels processos de millora és una competència que treballarem amb les pràctiques, ja que no he tingut oportunitat de treballar-ho a la vida real a cap centre per el fet que no hi he treballat. Un punt del pràcticum és realitzar un procés de millora, en el nostre cas dels espais exteriors, així que conjuntament podrem proposar-lo perquè l’escola el pugui dur a terme.
Per el que fa a les competències que anomena Perrenoud, hi ha algunes que tinc hi d’altre que necessito treballar.
1.       Organització i animació de les situacions d’aprenentatge
En primer lloc referent a les situacions d’organització  y animació de les situacions d’aprenentatge penso que des de que treballo amb els infants l’he anada adquirint de mica en mica. Es una tasca que requereix planificació i organització per part dels docents, malgrat això no tanca les portes a improvisar davant situacions que van sorgint en el dia a dia. Penso que el fet d’haver treballat amb infants a una escoleta d’estiu hem va ajudar a treballar aquesta competència, ja que no és fàcil tenir motivats i animats als infants en tot moment i , en moltes ocasions, s’ha de treballar amb programacions obertes als canvis.
2.       Gestionar el progrés dels aprenentatges
Una altra competència és gestionar el progrés dels aprenentatges, penso que s’han de tenir molt en compte el progrés que realitzen els infants i no només les notes numèriques que puguin obtenir. En l’experiència que tinc m’he adonat que és imprescindible fer una valoració inicial i plantejar-se uns objectius, d’aquesta manera podrem realitzar una avaluació final i comprovar si s’han assolit o no els objectius programats, això sí, sempre tenint en compte el progrés i no només els resultats finals. A més, penso que els alumnes han d’estar inclosos en el procés d’aprenentatge, i hem de saber motivar-los. Aquesta tasca no sempre és fàcil ja que hi ha cops que els infants no els hi agrada el que fan i no estan motivats, amb el que el seu procés d’aprenentatge no serà molt positiu. Penso que això és una competència que he de treballar i que amb l’ajuda de les pràctiques podrem observar com ho fa la tutora i aprendre d’ella, a més d’adquirir estratègies amb l’experiència.
3.       Elaborar els dispositius de diferenciació
Aquesta competència no la tinc molt desenvolupada ja que no he tingut molta ocasió de realitzar grups de classes ni treballar amb infants amb diferents necessitats. Des de que he treballat amb infants tots els grups m’han vingut fets i no he tingut cap infant amb problemes. De totes maneres penso que tots els infants són diferents i ens hem d’adaptar a les seves necessitats, així que amb les pràctiques podrem observar-ho i dur-ho a la pràctica.
4.       Implicar als alumnes al seu procés d’aprenentatge
Penso que s’han de tenir molt en compte els interessos dels infants a l’hora de dur a terme els seu procés d’aprenentatge, ja que d’aquesta manera serà com més aprendran. Hem de motivar-los i plantejar-los programacions que siguin del seu interès i dels moments que van sorgint al dia a dia. Aquesta competència tampoc la tinc molt desenvolupada, així que penso que ara amb les pràctiques la podré dur a terme.
5.       Treball en equip
Com he comentat al principi de les competències no tinc problemes a l’hora de treballar en grup, això sí, així com ha anat avançant la carrera he anat adquirint més aquesta habilitat i comprenent que quan una altra persona et dona una opinió diferent a la teva no és per dur-te la contra sinó que totes les opinions són igual de vàlides. A més penso que a més opinions millors resultats és podran assolir i que totes són vàlides i respectables.
6.       Participar a la gestió de l’escola
Per el que fa a la competència de participació a la gestió de l’escola , no tinc gens d’experiència, ja que no he treballat a una escola mai i per tant, no l’he poguda dur a terme. Per tant serà una de les competències que hauré de treballar.
7.       Informar e implicar als pares
La competència de informació als pares i implicació és una tasca bastant complicada. Penso això perquè en moltes ocasions les famílies són difícils de tractar i potser tu vegis un problema però ells no el volen acceptar. No tinc gaire experiència amb aquesta competència, hem baso únicament en les famílies amb les que he tractades a les extraescolars que parlo amb elles quan acaba la classe, malgrat això no he tingut gaire problemes. Després de fer la primera setmana a l’escoleta de Campos puc dir que podré treballar allà aquesta competència ja que és una escola que té les portes totalment obertes a les famílies i per tant, podré veure com ho fa la tutora.
8.       Noves tecnologies
Referent a les noves tecnologies penso que estic bastant modernitzada, malgrat això hi ha eines com les pissarres digitals que no he treballat perquè no he estat a cap escola, per tant, l’hauré de treballar.
9.       Problemes ètics
Per altra banda tenim el fer front als problemes ètics de la professió els quals no he treballat molt perquè els infants amb els que he treballat no hi ha hagut problemes ni de discriminació, ni violència ni problemes socials en general, per tant, l’hauré de treballar profundament perquè penso que és un tema molt delicat amb el que ens trobarem a l’escola.
10.   Organitzar la pròpia formació continua
Per acabar penso que totes aquestes competències mai s’arriben a tenir i es poden deixar de treballar, sinó que sempre hem d’estar en constant formació i actius a l’aprenentatge, ja que les noves situacions ens poden dur nous problemes que pensem que tenim resolts i no les tenim.
Des de el meu punt de vista totes aquestes competències s’aprenen mitjançant l’experiència amb la feina de docents i nosaltres comencem aquest any amb les pràctiques de 0-3 anys, ja que serà un dels primers moments en que estem en contacte amb el món dels docents . Tota la teoria que ens han donat és molt important, però és imprescindible poder-la dur a la pràctica per poder acabar d’assolir els coneixements.

Un cop haver fet aquesta activitat penso que he treballat aquestes habilitats:


2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals. He treballat aquesta competència perquè he hagut de fer una reflexió i identificació dels punts forts i febles de les meves competències inicials, es a dir, de les que tinc assolides i les que no. Penso que es una bona tasca per quan finalitzem les pràctiques poder observar si les hem millorades o no.